divendres, 4 de desembre de 2015

Decadència



Quantes passes donades? Quantes hores amb la ploma als dits?, escrivint. Quants petons donats i quants de rebuts?

Els teus peus descalços al terra fred en llevar-te al matí mentre t’acostes a la finestra, i tot és gris. Tens seixanta-quatre anys. Et preguntes: quants matins queden?

S’ha tancat una porta. Una altra s’ha obert.  Has entrat a l’hivern de la teva vida...

Diari d’hivern (Paul Auster)



dijous, 15 d’octubre de 2015

Incógnitas // Incògnites // Unknown



¿Cuántas veces fueron subidas, y bajadas?
¿Cuántos cruces de miradas?
¿Cuántas manos se agarraron con fuerza a la barandilla para darse impulso, o para no caer?
¿Cuántas se rozaron, levemente, sin querer? O a la fuerza...
¿Cuántos amores furtivos?
¿Cuántos desencantos?
¿Quién clavó sus uñas en la pared por rabia, por cansancio, por dolor...?

¿Cuántas preguntas sin respuesta al cabo de 163 años de existencia y olvido?

La felicidad no estuvo ahí.

.............................

Quantes vegades van ser pujades, i baixades?
Quants creuaments de mirades?
Quantes mans es van agafar amb força a la barana per donar-se impuls, o per no caure?
Quantes es van fregar, lleument, sense voler? O per força...
Quants amors furtius?
Quants desencants?
Qui va clavar les ungles a la paret per ràbia, per cansament, per dolor ...?

Quantes preguntes sense resposta després de 163 anys d'existència i oblit?

La felicitat no va estar aquí.

................................

How many times were ups and downs?
How many crosses looks?
How many hands clutched tightly to the railing to push off, or to keep from falling?
How many they brushed, slightly inadvertently? Or by force...
How many furtive love?
How many disappointments?
Who dug her nails into the wall in anger, by fatigue, by pain ...?

How many questions unanswered after 163 years of existence and oblivion?

Happiness was not there.




dissabte, 18 de juliol de 2015

Des del balcó // Desde el balcón // From the balcony



La Torre Agbar és un edifici arxi fotografiat tant de dia com de nit i des de tots els angles, per això he intentat donar un punt de vista diferent modificant-ne el color per allunyar-lo de la realitat.

Dues persones abocades a la balaustrada, els únics éssers vius de l'escena, procuren aportar una mica de humanitat en aquest espai de disseny ultramoderni inòspit.

dissabte, 21 de febrer de 2015

dimecres, 4 de febrer de 2015

El petó de la mort // El beso de la muerte // The kiss of death



Sens dubte l'escultura funerària mes fotografiada de Barcelona. Esgarrifa el seu realisme i la certesa de la mort que tant ens atemoreix i, sobre tot, atemoria els nostres avantpassats malgrat ser fervents creients.

Cada fotògraf dóna la seva visió.


........................................................

Sin duda la escultura funeraria mas fotografiada de Barcelona. Estremece su realismo y la certeza de la muerte que tanto nos atemoriza y, sobre todo, atemorizaba nuestros antepasados a pesar de ser fervientes creyentes.

Cada fotógrafo da su visión.